Biografia del grup

Mägo de Oz és un grup espanyol de música heavy metal amb influència celta format el maig de 1989 pel bateria Txus. El nom resulta d'afegir l'anomenat umlaut del heavy metal a "El Mago de Oz", novel la infantil del nord-americà Lyman Frank Baum.


La banda es va fundar el maig de 1989 per Txus, qui poc a poc va anar reclutant a la resta dels membres de la banda, fins a assolir una primera formació estable que duraria des de 1992 fins al 1995. Els seus components van ser:

Txus: bateria
Mohamed: violí
Charlie: guitarra solista
Chema: guitarra
Salva: baix
Juanma: veu

Van gravar diverses maquetes: "I què més Da" (1989), "Cançó de Bressol per a un Bohemio", i una tercera maqueta en 1992. La seva música estava oberta a una gran quantitat d'estils i influències, però basant tot el seu potencial musical en el folk rock i la música celta, aconseguint un estil original, com ho demostren les crítiques rebudes en premsa i mitjans especialitzats.

El 1992 el grup va ser finalista en el concurs Villa de Madrid, però Chema, el guitarrista va decidir deixar el grup. En el seu lloc va entrar Carlitos. Després de dos enregistraments i l'expulsió de Charlie i la reentrada de Chema en el seu lloc, van llançar el seu primer CD el 1994, produït per Txus i Alberto Plaza sota el nom de "Mägo de Oz". Aquest disc va tenir escàs èxit i gairebé no va donar a conèixer al grup. En aquell moment Mägo de Oz va tenir una de les seves èpoques més difícils amb l'abandó (ja definitiu) de Chema i Juanma. El 1996 es va formar la composició que ha perdurat gairebé fins a l'actualitat: Entra José en substitució de Juanma, i Frank en substitució de Chema:

Txus: bateria
Mohamed: violí
Carlitos: guitarra solista
Frank: guitarra rítmica
Salva: baix
José: veu

El mateix any, van començar a gravar el CD "Jesús de Chamberí", produït per Alberto Plaza i Mägo de Oz. El CD va ser editat el 1996 amb el segell discogràfic Locomotive Music.

La gira que va recolzar aquest segon disc va prendre el nom de "Via Crucis Tour" i va obtenir gran èxit a tot el país. El 1997 van decidir tornar a gravar cinc temes del que va ser el seu primer disc amb una millora notable de so i amb els dos nous components (Jose i Frank), producció aquesta vegada realitzada per G. Sider. Menció especial cal fer a la presentació del disc a la Sala Canceller de Madrid. Aquest disc li va obrir les portes d'importants festivals i va tenir més èxit que Jesús de Chamberí.

Fidels a l'estil de Opera Rock, i aquesta vegada ambientat en els paisatges i la temàtica de la immortal obra de Miguel de Cervantes, El Quixot, neix el seu tercer CD "La Llegenda de la Mancha" (1998). Aquest és un disc ple de riffs de guitarra, melodies celtes, cançons i una acurada producció.

La gira d'aquest disc anomenada "The Riiiichal Tour" té diversos punts àlgids, el primer a La Riviera (sala de concerts de Madrid). La gira d'aquest disc és la més extensa que Mägo de Oz hagi tingut mai (115 concerts).

Després de l'èxit de La Llegenda de la Manxa i amb motiu del 10è aniversari de la seva fundació, decideixen treure un home-video que recollís la trajectòria del grup. Aquest va ser Resacosix en Hispania.

A finals de 1999 van decidir embarcar-se en un ambiciós projecte: un disc doble. Aquest va ser el seu quart LP i es va anomenar Finisterra. Per aquest disc es van incorporar al grup Sergio "Kiskilla" als teclats i Fernando a la flauta travassera. Aquest disc ha estat el més folk del grup, encara que sense perdre bases heavy. La gira d'aquest disc també va ser molt ambiciosa, amb llums, pirotècnia i inflables. Van decidir treure un disc amb temes en directe, que recollís la gira; aquest disc va ser Fölktergeist, i amb motiu d'aquest nou disc es van embarcar en una altra gira molt més ambiciosa (més pirotècnia, millor escenografia) i que van gravar en DVD. És en aquest moment quan Salva va decidir abandonar el grup substituint un jove baixista: Sergio.

El 2003 s'embarquen en el projecte de realitzar tres àlbums que compondran la trilogia de Gaia: el primer amb títol "Gaia", que va ser llançat aquell mateix any al mercat. Amb la temàtica de Cortés i la conquesta dels espanyols als asteques, d'aquest disc es van desprendre els senzills "La Costa del Silencio" i "La Rosa dels Vents". Mägo de Oz ha realitzat diversos concerts a Sudamèrica. Tanmateix, aquest disc no va agradar a molts dels seus fans, doncs relegava a les guitarres i tirava més al Hard Rock que al Heavy Metal.

Per al 2004, la banda torna a l'estudi a gravar el que seria la seva sisena placa discogràfica: "Belfast", en honor a la ciutat irlandesa del mateix nom, ja que ha estat lloc de conflictes religiosos. Aquest disc, llançat després de "Gaia" però abans del veritable successor de l'esmentat, és una recopilació d'alguns temes de produccions anteriors, per exemple, Alma (del disc "Gaia") té arranjaments orquestrals, s'inclou, a més, una versió metall de "La Rosa dels Vents", entre d'altres. També va estar a càrrec de Locomotive Music.

En aquest moment es produeixen importants canvis en Mägo de Oz: entra un tercer guitarrista: Jorge Salan, i mesos després surt Sergio, el baixista.

L'any 2005 van sortir dos discos de Mägo de Oz. El primer va ser Madrid - Las Ventas, disc enregistrat en directe a la plaça de toros madrilenya de Las Ventas; va ser un disc amb molta polèmica ja que el publicà Locomotive Music sense tenir en compte al grup, que aleshores ja havia estat contractat per una altra discogràfica . El segon disc, posat a la venda el 14 de novembre de 2005, va ser Gaia II - La Voz adormida, editat ja amb la seva nova discogràfica Dro Atlantic; aquest disc és la segona part de la trilogia "Gaia" i el seu primer single va ser " La Posada de los Muertos ". Per Gaia II va entrar en el grup un nou baixista anomenat Pedro (Peri).